Ferreries

Aspecte de Ferreries , a Menorca

© Fototeca.cat

Municipi de Menorca, estès de la costa de Tramuntana (un petit sector a l’oest de la cala de Calderer) a la de Migjorn (entre les cales de Santagaldana , important nucli turístic, i de Trabalúger).

El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda (260 m alt.), coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd. El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger (límit amb el terme des Mercadal), el riu d’Aljandar (límit amb el de Ciutadella) i el d’en Fideu. Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines (un miler d’hectàrees) i per matollar (ullastres i llentiscle). L’agricultura és predominantment de secà (unes 3 900 ha), i els conreus principals són els de cereals (civada, ordi i blat), de llegums, de síndries, de melons, de patates, de farratge i d’arbres fuiters. Al regadiu hom conrea farratge i blat de moro. La propietat és poc repartida. Hi té importància la ramaderia: bestiar boví (1 846 caps), porcí, oví i cabrum. Hom hi ha instal·lat un centre d’inseminació artificial de bovins. A més de les tradicionals activitats derivades de l’agricultura i de la ramaderia (molins, elaboració de formatge i mantega, embotits), darrerament s’hi han establert petites indústries (mobles, sabates, bijuteria, transformats metàl·lics i construcció), que, juntament amb el desenvolupament del turisme, han permès un augment demogràfic important i fins i tot han motivat una notable immigració (tradicionalment el creixement havia estat escàs, malgrat l’alta natalitat del municipi, a causa de l’emigració). En 1942-57 funcionà, prop de Santa Rita, a l’oest de la vila, una fàbrica de ciment, que aprofitava el rocam calcari paleozoic. La vila (2 762 h agl [1981], ferreriencs ; 142 m alt.) és al sud de la serra de s’Enclusa, en una elevació, al camí de Ciutadella a Maó. La part moderna avança devers la plana. L’església parroquial (Sant Bartomeu) fou acabada el 1770. El nucli es formà després de la conquesta cristiana en un paratge atorgat als frares mercedaris, i agafà un fort impuls al s XVIII, amb la construcció del camí d’en Kane. El 1713 el terme fou segregat del des Mercadal i Castell de Santa Àgueda; posteriorment tornà a dependre des Mercadal, fins que el 1840 es constituí definitivament municipi independent. El terme comprèn, a més, les cases de Binidalfà, Binicalsitx (on hi ha una escola rural), Sant Antoni de s’Aranjassa, son Bell-lloc, Aljandar, son Fideu i son Pruna, entre d’altres.