Ferriol

(?, segle III — ?, segle IV)

Tribú militar romà, màrtir a Viena del Delfinat en temps de Dioclecià, segons Sidoni Apol·linar.

És patró de Ceret (Vallespir), on hi ha el santuari de Sant Ferriol, i d’altres esglésies catalanes (com la Parròquia de Besalú). Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent. Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai (la bota de Sant Ferriol). Hom el considerava popularment patró dels lladres, i també dels coixos. Hi ha una Vida del gloriosíssim màrtir sant Ferriol, escrita per fra Ferriol Isern al segle XVIII i publicada a Girona. La seva festa se celebra el 18 de setembre.