ferrita

f

Electrònica i informàtica

Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.

Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris. És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc.