Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics. La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl. Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants orgànics. En general l’obtenció d’un fertilitzant orgànic implica una digestió aeròbia (compostatge) dels residus utilitzats en la seva obtenció cosa que sol implicar una disminució del seu contingut de carboni els relació als macro y micronutrients esmentats. L’obtenció de fertilitzants orgànics constitueix una oportunitats per a la valorització de residus orgànics. En comparació als fertilitzants minerals, el contingut de nutrients dels fertilitzants orgànics és molt baixa, així els continguts de nitrogen, fòsfor i potassi es troben al voltant del 5,2 i el 4 %, respectivament, en relació al seu contingut en matèria seca, cosa que implica costos importants de transport i manipulació. Els fertilitzants orgànics quedaren definits pel Reial Decret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilizants.
m
Agronomia