La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de J.S.Bach. Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939. Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual. Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà. Hi intervingueren, entre altres, Alfred Cortot, Eugène Istomin, Christian Ferras, Myra Hess, Clara Haskil, Mieczysław Horszowski, Yehudi i Hepzibah Menuhin, Alexander Schneider, Arthur Grumiaux, Gerald Moore, Victòria dels Àngels, Sandor Végh, William Primrose, Gérard Souzay, Josep Trotta, etc. Les actuacions de Pau Casals com a violoncel·lista (també actuà com a director d’orquestra) esdevingueren cèlebres i acabaven sempre amb la interpretació del Cant dels ocells. El Festival gaudí de la presència de Pau Casals fins el 1966, en què hom commemorà els 90 anys del fundador. El Festival, però, ha continuat, bé que des del 1968 se celebra a Sant Miquel de Cuixà.