Inspirats en els festivals folk-rock dels anys setanta (Woodstock, Wight, etc.), foren l’expressió més multitudinària i més popular de la Nova Cançó. De les Sis hores de Cançó a Canet (com foren coneguts els festivals des del 1971), sorgí el 1975 el Canet Rock, que reunia els cantants i músics més apolítics i estilísticament més decantats cap al rock-and-roll anglosaxó. Tingueren com a precedent un recital de cançó de Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra organitzat a la mateixa localitat per Mainat i Castells, Joan Ramon, que en fou l'impulsor fins el 1974, any que Pebrots, empresa creada per La Trinca, n’assumí l’organització. Els festivals posteriors, celebrats sempre entre els mesos de juliol i setembre, ampliaren gradualment la nòmina d’interprets i el públic, que arribà als 60.000 assistents el 1976.
L’augment sostingut de públic féu que des del 1975 s’optés per un gran descampat, el Pla d’en Sala, per a acollir l’esdeveniment. Sorgits els darrers anys del franquisme i els primers de la Transició, els festivals de Canet tingueren un marcat caràcter de protesta contra la dictadura i de reivindicació catalanista i, d’una manera més genèrica (especialment al Canet Rock) entroncaven amb el moviment contestatari i contracultural del món occidental dels anys seixanta i setanta. Per aquests motius, foren objecte de censures, multes i obstacles burocràtics diversos. El 2014 tingué lloc al mateix emplaçament una reedició del Canet Rock que reuní 25.000 assistents.