Com a quelcom que ha estat fet (factum, res gesta), sovint és entès també com a contingent (facticitat), per tal com podria ésser altrament; en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet, contraposició a veritats de raó (lògicament necessàries), distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori, com a oposats als judicis a posteriori. Generalment hom distingeix els fets de les il·lusions o aparences i àdhuc dels fenòmens. Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals (fenòmens o processos naturals). Més enllà d’aquests, hom parla també de fets humans, tot referint-se a situacions determinades. Sembla, però, que en l’àmbit social val més parlar de fenomen social que no pas de fet social. D’altra banda, en la mesura que les ciències volen ésser positives, els fets són precisament llur objecte propi, i àdhuc filosòficament hom ha establert sovint els fets com a principi del que és veritable (verum ipsum factum).
m
Filosofia