Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X. La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents (auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor), i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia. L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel senyor, però també podia recaure sobre un càrrec o una funció pública, l’explotació d’uns establiments, unes rendes, etc. A part el fet que era essencialment hereditari, el feu podia ésser transmès pel feudatari a una altra persona noble, que es comprometés a prestar l’homenatge i els serveis al senyor, i podia ésser objecte de successives subinfeudacions, totals o parcials, també a favor d’altres nobles o simples cavallers, fins al límit de la seva capacitat per a sostenir el cavaller i el seu equip en la prestació del servei.
m
Història del dret