El fi, o la causa final, ha estat objecte de la reflexió filosòfica de tots els temps. Sovint, tanmateix, és difícil de distingir entre causa final i causa eficient, i en ocasions, com en el cas de l’acció humana, el fi és àdhuc primer principi i motor de l’obrar. D’altra banda, cal distingir l’ésser o el subjecte que es mou o actua en vista del fi (fi formal o finis quo) i el fi mateix (fi objectiu o finis qui) que el mou o el fa actuar; convencionalment hom pot anomenar fi el primer i finalitat el segon, o a l’inrevés. L’escolàstica establí, així mateix, altres diversos tipus de fi, com, per exemple, el fi de l’operació (finis operis) i el de qui l’executa (finis operantis), el fi intern i l’extern, el fi immanent i el transcendent, el fi relatiu i l’absolut, el fi natural i el sobrenatural, etc; en qualsevol cas, però, el fi és entès com a intrínsec, en la mesura que és present en l’ésser concret i actua sobre ell (finalisme)
m
Filosofia