fi de la història

f
Filosofia

Concepte d’arrel hegeliana que pressuposa la consecució d’uns principis ideològics immillorables per part de la humanitat.

Hegel identificà la fi de la història amb la victòria de Napoleó a Jena, cosa que segons ell comportava el triomf definitiu dels ideals de la Revolució Francesa. El concepte, present també en la filosofia de K. Marx, fou actualitzat per Kojève a la fi de la Segona Guerra Mundial, el qual l¡assimilà a l'american way of life. Fukuyama l’ha reactualitzat després de l’esfondrament dels règims comunistes, fet que ell interpreta com la mort de l’única ideologia capaç de fornir uns principis oposats als de la democràcia liberal.