Se n’estengué l’ús a partir del segon mil·leni aC, a Escandinàvia. En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène. A Grècia i a Roma foren profusament decorades. Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV; a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos. Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro (cultura hallstàttica), als primers segles del primer mil·lenni aC; n'han estat trobades sobretot a les necròpolis, com les de can Bec de Baix, d’Agullana, o al Molar. Corresponen a tipus diversos: de doble ressort, de pivot, de colze, etc. Durant l’època ibèrica foren emprades fíbules del tipus de La Tène I i, sobretot, II, i es generalitzà de forma circular o anular, dita sovint hispànica
. El període romà fou escàs de fíbules, fins a les acaballes, que reprengué la moda. Les fíbules visigòtiques existeixen en territori dels Països Catalans, però són poc freqüents.
f
Arqueologia
Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat