L’estudi de les algues marines macroscòpiques arrenca de l’obra del francès Jean Lamouroux i, sobretot, de la del suec K.A. Agardh (Species algarum, 1823-28). Entre altres capdavanters, cal citar C. Montagne (algues exòtiques), H.Ch Lyngbye i K. von Wägeli. L’aclariment de la reproducció de les algues fou obra de G. Thuret i E. Bornet, completada per P. Dangeard i H. Kylin. L’estudi del plàncton marí parteix de l’obra de Ch.G. Ehrenberg, i continua en la de G. Karsten, V. Hensen, etc. L’estudi de les algues d’aigua dolça parteix de l’obra de J.P.E. Vaucher i de J.B. Bory de Saint-Vincent, i arriba a la maduresa amb l’obra de F.T. Kützing (Phycologia generalis, 1843). Les bases de la taxonomia moderna foren posades per G.L. Rabenhorst i, sobretot, per A. Pascher. A Espanya, la ficologia marina arrencà de Simón de Rojas Clemente, però aviat s’encallà, i ha reprès actualment, amb J. Seoane Camba. Als Països Catalans, cal destacar la labor de J.J. Rodríguez i Femenias (costa menorquina) i de J. Feldmann (costa de les Alberes). Les algues d’aigua dolça i el plàncton marí són estudiats a la vasta obra de Ramon Margalef en els aspectes taxonòmic i ecològic.
f
Botànica