Ficosa Internacional

Grup multinacional dedicat al desenvolupament, la fabricació i la comercialització de components per a l’automoció.

Té la seu a Barcelona, on fou fundada el 1949 per Josep Maria Pujol i Josep Maria Tarragó en un taller per a la fabricació de cables mecànics per al mercat de recanvis, amb el nom de Pujol i Tarragó, que el 1972 canvià pel de Ficosa i el 1987 canvià per l’actual.

Entre els anys cinquanta i setanta, anys de vigència d’un fort proteccionisme, esdevingué proveïdora de les grans marques de turismes per al mercat estatal. Als anys setanta féu un primer pas vers la internacionalització amb l’establiment d’una delegació a Portugal.

Amb l’ingrés de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees (1986) i la consegüent desaparició gradual de les barreres aranzelàries, reorientà la seva estratègia vers el mercat europeu: obrí delegacions als principals estats de l’organització (la Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia), de la qual es convertí en un dels principals proveïdors. A mitjan anys noranta el 60% de la facturació de l’empresa tenia lloc fora de l’Estat espanyol.

La internacionalització del grup s’intensificà a mitjan anys noranta, en consonància amb l’acceleració de la globalització i els mercats emergents: el 1995 s’establí als EUA i Mèxic i posteriorment (1997) al Brasil i l’Argentina. A l’Índia féu una aliança d’empreses amb el grup Tata (1998) que l’any 2006 tingué com a resultat la instal·lació d’una planta de producció .

Al llarg de la primera dècada del segle XXI consolidà aquestes tendències mitjançant la racionalització dels seus recursos i, especialment, potenciant el vessant tecnològic amb la Recerca i Desenvolupament, al qual dedica aproximadament un 4% de la seva xifra de negoci. L’any 2004 fundà un Centre R+D a Mollet del Vallès, amb la missió de coordinar la xarxa internacional de centres tècnics a Europa, els EUA i Àsia. Aquests anys la seva presència s’estengué al Japó i la República de Corea (2001), la Xina (2005), on l’any següent creà una empresa subsidiària, i Rússia (2007). L’any 2008 adquirí la nord-americana Delbar, cosa que li permeté establir una planta de producció a Tennessee. A finals de la dècada tenia unes set-centes patents enregistrades presència en dinou estats d’Europa, Àsia i Amèrica en quaranta societats pròpies o participades i en aliances d’empreses. 

Entre els projectes més destacats a la segona meitat de la dècada del 2000 cal esmentar el del mòdul de comunicació per a vehicles amb l’empresa GMV (2007), la creació el 2009 de l’empresa ADASENS amb la japonesa OMRON per al desenvolupament de les tecnologies i sistemes ADAS (Advanced Driver Assistance Systems). Lidera, a més, el projecte CENIT de recerca per a la millora de la mobilitat en el qual participen prop de quaranta empreses i centres tecnològics i universitats de l’Estat espanyol.

El 2010 adquirí a Sony la fàbrica de Viladecavalls, juntament amb l’empresa COMSA-EMTE, i entre el 2011 i finals del 2013 dugué a terme una remodelació en profunditat que, entre altres, comportà una reestructuració de la plantilla i un acord estratègic amb la companyia japonesa Denso amb l'objectiu d'enfortitr la línia de projectes ADAS. Al juny del 2015 es produí una ampliació de capital amb l'entrada a l'accionariat de la companyia japonesa de tecnologia Panasonic, que passava a controlar el 49% de FICOSA. L'acord comportava, a més, un acord de col·laboració per al desenvolupament de miralls electrònics. Al març del 2017 Panasonic anuncià que prenia el control de Ficosa apujant la participació al 69%. El 31% restant quedava en mans de la família Pujol.