Vida i obra
Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat. Dirigí les revistes Cenacle (1915-17), plenament noucentista, i Ciutat (1926-28), continuadora de l’anterior. A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari El Pla de Bages, vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa. També col·laborà a les revistes manresanes Joventut (1918-19) i Om (1921).
Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi quan el 1918 publicà el seu primer llibre de poemes, El cant geòrgic. Es tracta d’una poesia influïda per Francis Jammes i pel noucentisme, molt explícitament catòlica. Els seus altres volums de poesia, en general molt propers als trets d’aquest primer, són: La veu subtil (1920), Terra amorosa (1927), Terra daurada (1950), Flors palpitants (1951), Fruita (1952), Avui, o Un temps més propici a la ficció que a la veritat, a l’enlluernament que a la claror, a la pompa que a la senzillesa (1954), La terra i el temps (1958) i Llum en la sang (1960). A més de publicar aquests llibres, en la postguerra també col·laborà a la revista manresana Bages (1953-63) usant el pseudònim J. Armengol.
Bibliografia
- Aulet, J. (1995): “Carner i la poesia noucentista: el rendiment d’un model poètic”, dins Subirana, J. (ed.): Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després. Barcelona, Proa, p. 17-34.
- Aulet, J. (1997): “Estudi introductori”, dins Aulet, J. (ed.): Antologia de la poesia noucentista. Barcelona, Edicions 62, p. 7-52.
- Tomasa, E. (1995): Cenacle, Ciutat i Bages. Tres plataformes culturals a la Manresa del segle XX. Manresa, Fundació Caixa Manresa.