Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner. Acabats els estudis, emigrà (1907), a Amèrica i s’establí a Mendoza (1908) a l’Argentina. Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als col·legis Don Bosco (1911-25) i Nacional Agustín Álvarez (1926-31). També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors. Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín. Més tard, també li fou atorgada una pensió vitalícia per la seva obra, dedicada fonamentalment a la pintura històrica, el paisatge d’alta muntanya i la plasmació de costums de la població huerpe. Cal esmentar les pintures Paso de Uspallata, Paso de Los Patos i Paso del Portillo, obres en les quals treballà durant 20 anys. Part de la seva obra està exposada en diversos museus de l’Argentina. Conreà la música de cambra, com a violinista.