El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa (Innocenci IV), la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibel·lí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d'Adrià V, el seu nebot Ottobono dei Fieschi, creat cardenal per ell. El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament; tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s. XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi, el Jove, comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de França; la mateixa nit, però, caigué a la mar i s’ofegà. Schiller recollí aquests fets en una de les seves tragèdies.