És el protagonista de tres peces de Beaumarchais: les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville (1775), on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro (1778), on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable (1792), on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica. Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de Sevilla.