És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos (1195). Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència. El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa, conqueridor d’Écija (1240), fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba, fou mestre de Sant Jaume (1387-1410). En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía, bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía, primer senyor de Feria i Zafra. El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez de Figueroa y Lasso de Mendoza, fou creat comte de Feria, i el seu net, Lorenzo Suárez de Figueroa y de Toledo (mort el 1528), tercer comte de Feria, es casà (1518) amb l’hereva de la primera gran línia del llinatge dels Fernández de Córdoba. De llurs fills, el primer heretà el béns materns i adoptà el cognom de Fernández de Córdoba-Figueroa, i el segon, Gómez Suárez de Figueroa y Fernández de Córdoba, fou creat duc de Feria (ducat de Feria); la seva línia s’extingí el 1637. Dels Figueroa extremenys descendí Álvaro de Figueroa y Torres.