Leonardo (Utiel ~1650 — Sevilla 1730) treballà a Sevilla des dels anys 1670-75, on feu nombrosos edificis, en els quals combinà l’estucat amb la rajola vista vermella i les cúpules d’influència italiana; la seva obra més important és el col·legi seminari de San Telmo, del qual feu el claustre, la capella i la façana (1724-31). Matías-José (Sevilla 1698 — ~1765) col·laborà amb el seu pare, Leonardo, a San Telmo; feu la capella de San Leandro (1733), a la catedral sevillana, i hom li atribueix un Tratado de mazonería (~1755). Ambrosio (Sevilla ~1700 — 1775), fill de Leonardo, construí la capella pública de la cartoixa de Sevilla també a Huelva. Antonio-Matías (Sevilla ~1734 — 1796), probablement fill d’Ambrosio, té un art ja influït per les formes neoclassicitzants de la segona meitat del segle XVIII; feu l’església de Santa María d’Écija (~1780) i algunes residències senyorívoles a Jerez.