En el Llibre de contemplació
(1272?) Llull adoptà tres menes de figures: els arbres, les lletres i les figures geomètriques. La primera condueix a l' Arbre de Ciència
(1295). Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general
, porten a l' alfabet
, a la taula
i a les diverses figures de l’art. El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució. A l' Art abreujada d’atrobar veritat
(1272?) les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars. L' Art demostrativa
(1276) reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna
primitiva, i encara n'hi afegeix dues més: la figura elemental (dels quatre elements) i la demostrativa. Arribà, així, a un total de setze figures. A l' Art inventiva
(1289) i a la Taula general
(1294) les figures es redueixen a quatre: dues de principals (de Déu i dels principis) i dues d’auxiliars. L' Ars magna generalis ultima
(1305-08) fixà el resultat d’aquesta evolució. Les figures són, definitivament, quatre. La primera (figura A
) representa els principis absoluts o dignitats divines. Consisteix en un cercle, dividit en nou sectors, representats per nou lletres ( BCDEFGHIK
), que signifiquen les nou dignitats: bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria. La segona (figura T
) correspon als principis relatius. Es compon de tres triangles de color verd, vermell i groc, representats, respectivament, per les lletres BCD, EFG
i HIK
, que remeten a tres grups de principis: diferència, concordança i contrarietat; principi, mitjà i fi; i superioritat, igualtat i inferioritat. La tercera figura és auxiliar de la primera i de la segona. Té trenta-sis cambres, amb dues lletres cadascuna (les mateixes de les figures A
i T
), que indiquen el subjecte i el predicat de possibles judicis. El paper del lògic consisteix a cercar el mitjà que pot unir-los. Finalment, la quarta figura pressuposa totes les anteriors i prepara la taula i la formació del sil·logisme. Consisteix en tres cercles superposats, el primer dels quals és fix, i els altres dos són mòbils. Cadascun té nou cambres, amb les nou lletres de les figures anteriors. Fent girar els dos cercles mòbils sobre el fix, hom pot obtenir dues-centes cinquanta-dues combinacions de lletres. La quarta figura, juntament amb la taula, són els instruments principals de la combinatòria.
f
Filosofia
figura
lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima
(9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)