Sistema interpretatiu de l’Escriptura segons el qual en l’Antic Testament són figurats no solament els esdeveniments del Nou Testament, sinó, a més, tots els que s’han esdevingut o s’esdevindran en el curs de la història de l’Església.
Creat al s XVIII pel jansenista Jean-Baptiste de Sesne de Mérilles, el figurisme es difongué entre els jansenistes i, especialment, entre els convulsionaris.