filacteri

m
Judaisme

Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.

Els filacteris (tefillin) contenen inscripcions de la Torà. Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre (perquè sigui prop del cor) i baixa fins a la mà. Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal. Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit.