Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs. El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis. Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans. Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana. Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions. Al s XVIII fou aplicada als petits objectes típics del rococó. La filigrana de tradició popular és conservada encara a Venècia, a Gènova, a Salamanca, a Còrdova, a Granada, a Mallorca, etc.
f
Arts decoratives