Fou professor a la facultat de medicina de Florència (1849). El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis (actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini), i posteriorment (1844) l’estructura de la retina. El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí.