Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909. Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua. La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s. XX. Al Manifesto tecnico della letteratura futurista (1912), coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que la nostra inspirada artilleria modela en les masses enemigues”. Després de la Primera Guerra Mundial s’adherí al feixisme, del qual fou ideòleg i propagandista. Entre les seves obres es destaquen Spagna veloce e toro futurista (1913), Poemi simultanei futuristi (1933), Canto eroico e macchine della guerra mussoliniana (1942) i L’esercito italiano, poesia armata (1942), en poesia, i Novelle con le labbra tinte (1930) i Patriottismo insetticida (1939), en prosa.