fill
| filla

f
m
Dret

Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.

La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials. Les definicions de fill adulterí, il·legítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica. En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill, per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona (descendents de primer grau o de grau ulterior). Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó mitjançant l’expressió fills, cas en el qual s’entenen cridats els fills, els nets i els ulteriors descendents, siguin homes o dones, llevat de si la voluntat, expressa o tàcita, del causant és la de limitar la crida a la primera generació.