filó d’ocupació

m
Economia

Qualsevol dels nous oficis potencials lligats a l’aparició de noves necessitats.

Les elevades taxes d’atur a Europa incitaren un debat sobre la recerca dels anomenats nous jaciments o filons d’ocupació a l’inici dels anys noranta, per tal de trobar solucions al problema de la desocupació. Els antecedents d’aquest corrent cal buscar-los en el Llibre Blanc sobre el Creixement, Competitivitat i Ocupació (1993), conegut com a Informe Delors . Aquest treball incità la introducció d’experiències noves sobre filons d’ocupació als diferents àmbits territorials de la Unió Europea, algunes d’elles a l’Estat espanyol. El govern de Lionel Jospin estimulà aquest debat i l’elevà a la categoria de política d’estat, amb una iniciativa d’ocupació juvenil basada en la creació de 22 nous oficis l’any 1997. Aquests jaciments no es poden vincular a les activitats industrials o de serveis, o a l’expansió de les noves tecnologies i de la societat de la informació, sinó a activitats que es desenvolupen en territoris delimitats, dins del concepte de proximitat i, per tant, amb un paper molt destacat en l’àmbit local. Un dels filons d’ocupació dels quals parlen els experts està relacionat amb els serveis a la gent gran, que amb el progressiu envelliment de la població als països industrialitzats i l’allargament de l’esperança de vida genera noves necessitats.