Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen (1866), en comparar-lo amb el terme ontogènesi, o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme. Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats. La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i fins i tot de gènere també cal considerar les dades aportades per la genètica i la fisiologia. Quant a la paleontologia, contribueix a reconstruir la història d’un grup determinat, i així hom coneix, per exemple, la línia evolutiva completa que ha donat lloc al cavall actual. La importància de l’embriologia en l’estudi filogenètic ja fou intuïda per Haeckel (“l’ontogènesi recapitula la filogènesi”), en observar com les primeres fases del desenvolupament embrionari dels amfibis recordaven els passos evolutius que originaren aquest grup d’animals. Quant a l’anatomia comparada, l’estudi de l'analogia i, sobretot, el de l'homologia han permès, d’una banda, d’eliminar el valor d’algunes semblances, i de l’altra, de reconèixer les afinitats de grups aparentment molt diferents.
f
Biologia