filosofia del sentit comú

f
Filosofia
Psicologia

Nom amb què és coneguda la doctrina central de l’escola escocesa, per tal com aquesta destaca el paper decisiu del sentit comú (common sense), facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.

Bé que hom no pot identificar-los simplement, sentit comú i seny mantenen una innegable relació, probablement no estranya al fet que l’escola escocesa assolí un gran influx als Països Catalans. És clara, així mateix, la relació existent entre el sentit comú d’aquesta escola i el també anomenat sentit comú (sensus communis naturae) de la tradició escolàstica, bé que aquest no fóra entès com a facultat de l’home, sinó com una mena de força cognoscitiva de la pròpia natura humana en general i en virtut de la qual hi ha un acord o coincidència universal per part dels homes pel que fa a uns determinats principis o veritats, dits de sentit comú i que poden ésser tant de caràcter teòric (és de sentit comú que hi ha un món extern, que hi ha regularitat en els processos naturals, etc) com pràctic (són de sentit comú els principis morals més bàsics).