filtració

f
Química

Operació de filtrar un fluid.

En la filtració, la fase líquida del sistema, per efecte d’un gradient de pressió, passa a través d’un suport permeable (de paper, tèxtil, metàl·lic, etc), en el qual la fase sòlida és retinguda. La substància sòlida acumulada en el suport forma una capa o pa que el cobreix i que actua de medi filtrant, en deixar passar el fluid pels nombrosos canalicles que el travessen. En l’estudi de la filtració, per tal de poder construir els filtres adequats a cada necessitat, hom aplica la teoria de Buth o la de Carman, i cal la construcció de models experimentals i la posterior extrapolació dels resultats obtinguts. Ambdues teories estudien la variació del volum de filtrat per unitat de temps (dv/dt) en funció dels diversos factors que intervenen en aquesta operació. En ambdós casos, la relació dv/dt és una paràbola els paràmetres de la qual depenen de la superfície del filtre, de la viscositat del fluid que hom vol filtrar, del gruix del pa i del gradient de pressió. Per modificació d’aquests factors hom pot assolir les condicions òptimes de treball.