Fet de donar a conèixer un document o altra informació secreta per un canal d’informació no identificat o no autoritzat.
Les filtracions provenen generalment de persones directament vinculades a l’organisme que ha elaborat o des del qual hom té accés a la informació secreta, la qual, transferida de manera anònima als mitjans de comunicació, esdevé pública. Entre els casos de filtracions més destacats cal esmentar els anomenats “papers del Pentagon” (1971) relatius a la guerra del Vietnam, filtrats per Daniel Ellensberg, aleshores membre de la corporació RAND, i el cas Watergate. Posteriorment, internet possibilità l’obtenció de la informació i la seva filtració a través de la xarxa, sigui directament mitjançant tècniques de pirateria informàtica (Wikileaks) o per mitjà d’individus vinculats a les fonts (Edward Snowden). El cas de filtració més massiu de la història es féu públic a l’abril del 2016 amb els anomenats Papers de Panamà. A l’Estat espanyol, després del franquisme, la publicació en un diari d’unes gravacions d’escoltes telefòniques durant el període 1983-91 a càrrec dels serveis secrets a personalitats públiques, entre les quals hi havia el rei Joan Carles, provocà les dimissions del ministre de Defensa i del vicepresident del govern Narcís Serra (1995), entre altres alts càrrecs. L’any 2016, la difusió d’unes converses en què el ministre de l’Interior instava el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya a investigar polítics i activistes per tal de descobrir-ne presumptes casos de corrupció amb l’objectiu de desprestigiar el moviment independentista, donà lloc també a una forta polèmica, especialment a Catalunya.