Hom col·loca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color. Hi ha diverses classes de filtres: els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pel·lícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos laterals de la llum. Els filtres per a pel·lícules en blanc i negre són classificats pel color i per llurs efectes. Els filtres que hom empra en l’ampliadora aclareixen, a les còpies, els fons dels subjectes de llur mateix color i ennegreixen els del color complementari. En color, el filtre més emprat és l’ultraviolat, per a donar la intensitat adequada al blau del cel, i tots els altres deixen coloracions força marcades del filtre emprat, excepte els polaritzadors, els quals també rectifiquen el blau del cel. En posar un filtre davant l’objectiu, cal corregir l’obertura del diafragma d’acord amb un “factor de filtre”, específic per a cada filtre.
m
Fotografia
Cinematografia
Diagrama de transmissió d’alguns filtres per a la pel·lícula de color, que mostra la supressió d’alguns colors assolida amb un filtre apropiat [la primera lletra indica el color del filtre ( U , ultraviolat; Y , groc; O , taronja; R , vermell; X , verd; A , ambrat; B , blau); la segona lletra indica el tipus ( L , suau; M , mig; D , intens)]
© fototeca.cat