filtre

m
Química

Secció d’un filtre de premsa: 1, entrada del líquid tèrbol; 2, sortida del líquid filtrat; 3, element filtrant; 4, plats; 5, marcs

Aparell emprat en la filtració.

Actualment n'hi ha nombrosos models, que satisfan les necessitats específiques de les indústries més diverses. Hom els pot classificar, segons el mètode de producció del gradient de pressió ( filtració), en quatre grans grups. Els filtres per gravetat consisteixen en un dipòsit que conté una capa o unes quantes de sorra o grava de diferent finor a través de les quals circula el fluid; hom els empra sobretot per a filtrar aigua de rius o de canals, aigua carbonatada, aigua per a piscines, etc. En els filtres a pressió hom impulsa el fluid, per mitjà d’una bomba, a través del medi flotant; els més emprats són els filtres de premsa i els filtres de bosses. En els filtres de buit hom empra la succió del fluid. Finalment, en les centrifugadores ( centrifugadora) és la força centrífuga la que produeix el gradient de pressió. Un cas a part són els filtres electroestàtics, que empren l’electricitat estàtica induïda en les partícules de pols; consten d’un elèctrode emissor en forma de reixa connectat al pol negatiu i de dos elèctrodes receptors, consistents en unes xarxes de fils metàl·lics tesos fixats en uns marcs, disposats a banda i banda de l’anterior i connectats al pol positiu d’un generador d’alta tensió (uns 25 kV de corrent continu); en passar el fluid entre els elèctrodes, les partícules de pols es carreguen i es dipositen en els elèctrodes receptors.