L’espectre d’un senyal mostrejat és format pel del senyal analògic sobre el qual s’han pres les mostres (anomenat espectre en banda base), més un conjunt de rèpliques (anomenades àlies) d’aquest espectre en banda base distribuïdes al llarg de l’eix de freqüències. Les mostres adquirides en un sistema discret s’han de prendre respectant una velocitat mínima d’adquisició, proporcional a l’amplada de banda del senyal analògic a mostrejar, que és la condició de Nyquist: la freqüència de mostreig ha d’ésser, com a mínim, dues vegades més gran que la major freqüència del senyal analògic. Quan això no es pot fer així, es produeixen solapaments espectrals entre l’espectre en banda base i els primers àlies, que fan degenerar la qualitat del senyal i en dificulten la recuperació en forma analògica. Per a reduir aquesta pèrdua de qualitat, els filtres antisolapament limiten la banda del senyal analògic abans del seu mostreig, de manera que, per a una velocitat d’adquisició fixada, no es produeixi el fenomen de l'aliasing (solapament entre espectres). Són filtres passabaix, realitzats amb components electrònics convencionals (filtres analògics).
m