Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades. En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent. En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi. És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics. Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable constitueixen autèntiques barreres. En aquests dos casos, però, hi ha filtres que permeten un pas molt restringit, per exemple els passos a les muntanyes i els oasis als deserts. Els Pirineus han estat una barrera infranquejable per a moltes espècies durant molt de temps, però també han estat un filtre ecològic per a moltes altres. Es pot dir el mateix del desert del Sàhara, que a causa de la seva gran extensió és possiblement la barrera geogràfica més efectiva que hi ha per a les espècies terrestres, sense tenir en compte els braços de mars i oceans.
m
Ecologia