La regularitat d’aquesta relació té la seva expressió en el principi de finalitat, que, en l’escolàstica, té una doble formulació: la primera, que correspon al que hom pot anomenar nivell ètic, estableix que qualsevol agent actua per un fi (omne agens agit propter finem), i la segona, que podria ésser caracteritzada com a ontològica, nega que una tendència natural pugui ésser vana o no tenir sentit (impossibile est desiderium naturale esse in vanum). La validesa d’aquest principi no ha estat afirmada, tanmateix, amb la fermesa i la relativa universalitat amb què durant segles hom ha mantingut el principi de causalitat.
f
Filosofia