Els recursos de les comunitats autònomes són constituïts per impostos cedits totalment o parcialment per l’estat, recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’estat, els impostos creats per les comunitats autònomes i les seves contribucions especials, les transferències del fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat, els rendiments procedents del seu patrimoni i els ingressos de dret privat i el producte de les operacions autonòmiques de crèdit. Hi ha dos tipus de sistemes de finançament autonòmic: l’anomenat sistema de concert, aplicable al País Basc i Navarra, pel qual els territoris històrics i la diputació foral recapten i gestionen la major part dels impostos, tot transferint-se una aportació a l’estat pels serveis que manté en aquestes comunitats autònomes i en concepte de solidaritat; i l’anomenat règim general de finançament regulat per la Llei orgànica del finançament de les Comunitats Autònomes, que engloba la resta de comunitats (incloses Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears), en el qual l’estat manté gran part de la recaptació i la gestió tributària i redistribueix els recursos a través de transferències. El dèficit fiscal detectat a Catalunya motivà la reforma del sistema de finançament a través de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, situació que contribuí a reformar el sistema de finançament al País Valencià (a través de la reforma del seu Estatut del 2006) i de les Illes Balears (amb l’Estatut reformat el 2007). Al juliol del 2009 el govern espanyol presentà, després de llargues negociacions, un nou model de finançament autonòmic en el qual preveia una aportació extraodinària (fins a 11 000 milions dbeuros) a repartir entre totes les comunitats autònomes amb l’objectiu de corregir dèficits de finançament. Aquesta quantitat, no obstant això, no s’assoliria fins l’any 2012, quart any d’aplicació del sistema, que preveia uns ingressos graduals en ascens que, en el cas de Catalunya i segons estimacions del govern català, se situarien per sobre dels 3 800 milions d’euros aquest darrer any. La quantitat assignada als diferents territoris no diferia gaire, en els criteris, del model aplicat fins aleshores (extensió del territori, dispersió de la població, insularitat i estimació de la població menor de setze anys, etc). Quant als mecanismes de recaptació i repartiment, el nou model estipulava que el 75% de la recaptació de cada comunitat autònoma passaria a formar part d’un fons comú, on hi havia també una aportació de l’Estat espanyol equivalent al 5% de la recaptació conjunta. Per la seva banda, cada comunitat disposaria del 25% dels recursos que recaptés. El nou model, a més, preveia la creació de quatre fons, dos de principals (fons de garantia de serveis públics fonamentals, que garantís la igualtat en la dotació per aquest concepte, i fons de suficiència global, finançat íntegrament per l’Estat espanyol i que complementaria els recursos tributaris) i dos de convergència autonòmica (fons de competitivitat per a incentivar l’autonomia financera de cada comunitat autònoma, i fons de cooperació per a anivellar la renda dels ciutadans). El nou model desencadenà una controvèrsia a Catalunya sobre la seva idoneïtat per a reduir el dèficit fiscal, mantenir el principi d’ordinalitat, segons el qual Catalunya no podia retrocedir posicions en la renda per habitant amb relació a altres comunitats autònomes abans i després de la recaptació i assignació de recursos, i l’establiment de mecanismes bilaters en la negociació. Aquestes qüestions s’emmarcaven també en la controvèrsia més general de si el nou model s’ajustava a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006. El nou model, que també desencadenà una agra polèmica política a tot l’estat quan es féu públic, fou aprovat per les comunitats governades pel PSOE en el Consell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes al mateix mes de juliol, mentre que les governades pel PP s’abstingueren. Tot i això, aquest partit anuncià el vot negatiu quan el nou model fos sotmès a l’aprovació del Congrés dels Diputats al setembre del 2009 com a reforma de la Llei Orgànica de Finançament Autonòmic (LOFCA).
m
Dret