El micromecenatge ha estat possible gràcies a l’expansió d’internet a partir de la segona meitat dels anys noranta del segle XX i, especialment, al sorgiment i popularització de les xarxes socials, que possibiliten la comunicació instantània entre un gran nombre d’usuaris. El sistema de micromecenatge és precedit, generalment, d’una campanya de presentació i difusió del projecte que els iniciadors volen desenvolupar, i pot ésser realitzat tant per aquests com per plataformes especialitzades, a canvi d’un percentatge de les aportacions o, eventualment, dels guanys que se’n derivin, en cas que el projecte tingui èxit. Els donants, per la seva banda, poden rebre determinades compensacions derivades del projecte desenvolupat, però, en principi, n’és exclosa la retribució en forma de diners.
Conegut també per la denominació anglesa crowdfunding (de crowd, ’multitud’, i funding, ’finançament’), les primeres iniciatives de micromecenatge tingueren lloc vers el 2003 als Estats Units en l’àmbit musical com a reacció al fenomen de la pirateria a gran escala que possibilità també internet. A Catalunya, el micromecenatge prengué força sobretot a partir del final de la primera dècada del segle XXI, i destacà molt especialment la plataforma Verkami (2010).