finès
| finesa

f
m
Etnologia

Individu pertanyent a qualsevol dels pobles que parlen llengües del grup baltofinès i que ocupen l’àrea corresponent a la costa bàltica oriental, Finlàndia i Carèlia.

Entre aquests pobles hom inclou finlandesos, carelians, estonians, livonians, vepses i votiacs. Hom situa llur origen als territoris centrals de la Rússia actual, i llur establiment en l’àrea que ocupen avui data aproximadament del 4000 aC. Des de llavors, els finesos han estat en contacte principalment amb escandinaus, russos i alemanys. Només els finlandesos i els estonians disposen d’estat propi (des del 1917 i el 1991, respectivament), i són els únics la llengua i la cultura dels quals manifesten vitalitat. La resta han estat russificats.