El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte. Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà (garrofers, ametllers, cereals) i 527 de regadiu, de la font dels Molins (32 l/s) i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics. Al sector de platja (500 m) comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala (81 h). La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 (2 815 h) fins al 1960 (1 978 h) és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la població activa treballi en el sector terciari (52%) i en la construcció (27%). La vila (869 h agl i 24 h diss [1981], finestratins ; 238 m alt.) és als contraforts meridionals del Puigcampana, en un coster, sota l’enderrocat castell del Baró, d’origen islàmic, i engloba els dos vells ravals de la Moreria. Lloc mixt de cristians i moriscs (160 focs el 1609), aquests es revoltaren quan foren expulsats, amb els altres de la Marina. El terme comprèn també la caseria de Benienso i el despoblat de Cota.
Finestrat
© Fototeca.cat