El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers. L’església parroquial i santuari (la Mare de Déu de Finestres) és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres (960 m alt.), que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser. El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria; pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú; la castlania pertangué als senyors de Porqueres, que n'esdevingueren (s XII) senyors directes (hom troba esmentats dos castells, el major i el menor, però aquest darrer no ha estat identificat). El 1323 el castell i terme de Finestres (parròquies de Sant Aniol, de Santa Maria, de Sant Esteve de Llémena i de Sant Andreu de Sobreroca) formaven part de la baronia de Santa Pau. En 1464-73 estigué en poder dels remences i en fou un important centre d’operacions. L’església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí dependent de Sant Esteve de Banyoles (fou cedida a aquest monestir ja el 1096), i s’extingí el 1836 (des al s. XV, però, no hi hagué comunitat). Fou molt afectada pels terratrèmols del 1427, i fou refeta i ampliada el 1779. En tenien cura capellans custodis del santuari sota els priors comendataris. El 1836 esdevingué parròquia.