Usos de fins
| Usos | Exemples |
|---|---|
| 1. Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a |
Anirem fins allà.
Hem d’arribar fins en aquella ermita.
Des de Mataró fins a Barcelona.
He llegit fins a la pàgina cinquanta.
Fins al dia 30 inclusivament.
Fins per Nadal.
Ha plogut fins ara.
No pararé fins a aconseguir-ho.
Compta fins a cent.
Van comprar fins a dos-cents cavalls.
|
| 2. En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. |
No me n’aniré fins que no ho hàgim resolt tot.
No els ho podrem trametre fins demà.
|
| 3. En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s’acomiada | Fins demà! |
| 4. Locució conjuntiva (fins que) que introdueix proposicions temporals |
Va treballar fins que es va fer fosc.
No començarem fins que hi seran tots.
|