Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades. El fiords poden assolir grans dimensions: per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1.100 m de profunditat. Llur origen és semblant al de les glaceres alpines; es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç. En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines. Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també al llarg de les costes del Canadà, Grenlàndia, Islàndia, Nova Zelanda (illa del Sud), Xile meridional i Escòcia. Els fiords presenten una sèrie d’accidents morfològics, cubetes, replans, terrasses i valls penjades, per exemple, que caracteritzen la morfologia d’una antiga vall glacial; de vegades, com és el cas del fiord de Geiranger, a Noruega, les valls penjades laterals originen salts d’aigua i cascades d’esclatant grandiositat. Els fiords ofereixen bones condicions per a la producció hidroelèctrica i per a la pesca. Durant la Segona Guerra Mundial constituïren excel·lents refugis per als vaixells alemanys que atacaven els combois aliats en ruta cap al port soviètic de Murmansk.
m
Geomorfologia
Hidrografia
El fiord de Romsdals proper a la ciutat de Molde
© B. Llebaria
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.