Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret. Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens (regional) i hi acudien marxants estrangers. La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera. Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana; eren sis: l’Hostal Roig (al peu del Montsec), el Bancal de l’Arç, l’Empelt, la Torregassa i Navès (totes al Solsonès), i l’Hostal del Vilar, al Lluçanès. Eren fires de tardor, llevat de la darrera, que era pel desembre. Les fires de vila i ciutat, no exclusivament ramaderes, se celebraven predominantment a la tardor, del Gironès fins al Comtat, amb centre al Pallars (Esterri d’Àneu); les de primavera les seguien en importància, i després, les d’hivern (sobretot a Osona) i les d’estiu (al País Valencià). Lleida, amb les seves fires quinzenals tot l’any (el primer dia del mes per al bestiar en general i el dia 15 per als ovins, amb uns 25 000-30 000 caps), era un cas a part, així com les fires de vila ramadera: de Salàs (segona setmana de quaresma i mitjan novembre, que aplegava els ramats de tot el Pallars, la Ribagorça i la Vall d’Aran), Organyà (segona quinzena d’octubre, amb bestiar de l’Alt Urgell, Andorra i la Noguera) i Verdú (per Sant Marc —25 d’abril—, amb uns 12 000 caps d’ovelles i uns 8 000 de peu rodó).
f
Economia