fisc

m

Història

Dret català

Dels segles IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.

A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici; eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic; en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat. Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep.