Els fitxers poden ésser de dades o bé executables. Els fitxers utilitzats correntment en els ordinadors personals compatibles s’identifiquen per un nom format seguit d’una extensió de 3 caràcters com a màxim, separada del nom mitjançant un punt. Aquest extensió serveix per a identificar el tipus de fitxer; així les extensions EXE o COM indiquen fitxers executables, TXT fa referència a fitxers de text universals de tipus ASCII, BAK significa fitxer de seguretat, etc. Molts programes identifiquen els fitxers de dades, de text, etc que han creat mitjançant extensions amb noms característics, de manera que poden acceptar o rebutjar els anteriors ja existents, segons convingui. Un fitxer pot estar dividit físicament en registres, blocs o altres unitats.
m
Electrònica i informàtica