fixació de complement

f

Prova emprada per a diagnosticar diverses malalties infeccioses, com el tifus, la brucel·losi, les gonocòccies, els quists hidatídics i la sífilis, fonamentada en l’absorció (fixació) i la inactivació del complement pel complex antigen-anticós.

Format a partir de la reacció immunològica que es produeix en posar en contacte un anticós amb el seu antigen. Així, doncs, la presència o l’absència del complement com a element lliure és un indicador de la formació d’aquest complex antigen-anticós. El complement no és visible, i per això hom hi afegeix eritròcits sensibilitzats; si el complement és lliure es produeix una hemòlisi, però si ha estat fixat no s’origina.