flagel·lant

flagelante (es), flagellant (en)
f
m
Cristianisme

Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.

Hi hagué grups de flagel·lants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics. A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagel·lació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià. L’Església condemnà els moviments de flagel·lants originats en la Pesta Negra del 1348. A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagel·lants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia. Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes.