La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de mil·límetre, és un pla; la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós. Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia . Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen ( bec 8) és un exemple de la coexistència d’ambdós tipus de flama. Una gran part de les flames industrials són de difusió o intermèdies entre les de mescla prèvia i les de difusió. Qualsevol flama és caracteritzada per una determinada velocitat de propagació de l’ona de combustió; aquesta velocitat ( V f , velocitat fonamental ), és anomenada també velocitat de combustió o velocitat normal , i és determinada per la fórmula V f = V ( S/ ε), V essent la velocitat lineal, S la secció del tub o cremador, i ε l’àrea del front de flama. Hom anomena temperatura de flama (o temperatura de combustió ) la temperatura màxima que atenyen els gasos cremats. Aquesta temperatura és més alta com més completa és la combustió.
f
Química
Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.