Els núvols flammagenitus s’originen a partir de l’intens escalfament de l’aire des de la superfície, la presència de fum i el vapor d’aigua. Les grans dimensions que arriben a tenir aquests núvols convectius afavoreixen els processos de precipitació en les seves parts altes, que es converteixen en tempestes amb llamps. Aquests precipitacions poden apagar els mateixos incendis o, paradoxalment, poden provocar nous incendis per l’activitat elèctrica.
Els flammagenitus generats per grans incendis forestals o megaincendis o per grans erupcions volcàniques poden assolir altituds superiors als 11 km. En aquests casos, els intensos vents de la part superior de la troposfera i la inferior de l’estratosfera contribueixen a transportar les seves minúscules partícules de fum a través de llargues distàncies.
El cúmulus flammagenitus rep el nom de pirocúmulus o pirocúmul, i el cumulonimbus flammagenitus, el de pirocumulonimbus.